martes, 14 de marzo de 2017
Restauració d'una imatge
Imatge restaurada i amb un element canviat. En aquest cas, li he canviat el pentinat.
Maggie Taylor
lunes, 13 de marzo de 2017
domingo, 12 de marzo de 2017
jueves, 9 de marzo de 2017
Exercici 1
Erik
Johansson
Götene
(Suècia), abril de 1985. Fotògraf i fotomanipulador.
Essent un
jove estudiant d'enginyeria informàtica es va donar a conèixer gràcies a la
producció de fotografies manipulades, que inverteixen l'estètica de l’entorn
tal i com l’entenem.
La seva
obra consta en una sèrie de imatges manipulades, les quals crea a partir de
centenars de fotografies originals realitzades pel propi Johansson.
Erik no
capta moments, capta les idees. Amb l'ajuda de la seva càmera i Photoshop, on altera
digitalment les seves fotografies amb l'objectiu de fer que es vegin el més
realista possible.
Web
de l’artista: http://www.erikjohanssonphoto.com/
miércoles, 8 de marzo de 2017
martes, 7 de marzo de 2017
Martín De Pascuale
Martin de Pasquale és un dissenyador gràfic nascut a Buenos Aires el 1988, que crea imatges surrealistes mitjançant una càmara, l'eina del Photoshop y la seva gran imaginació.
Martín va tenir una formació artistica tradicional, però amb el temps va decidir canviar les tècniques tradicionals per les digitals.
Amb la seva primera càmera també van venir de la mà les primeres edicions digitals.
Ell mateix defineix les seves obres com l'expressió gràfica d'una ment torçada. Totes les imatges que crea, son extretes de situacions cuotidianes, pero amb tocs delirants i un xic d'humor.
Martín De Pasquale intenta expressar a través de la manipulació fotogràfica tot alló que imagina.
El procès s'inicia amb un concepte impossible que surgeix a partir d'un pensament divertit.
Es planteja la situació i realitza les fotografies tenint en compte els elements que afeguirà posteriorment de manera digital. En la edició també incompora ombra, textura, realitza qualsevol tipus de manipulació per a conseguir la imagen desitjada.
Martín De Pasquale te un bloc de notes on apunta totes les idees, pensaments o qualsevol referencia que pugui fer servir en un futur per les seves obres. Alimenta la seva creativitat a través de la lectura i mitjançant la visualització de traballs de diferents artistes i fotografs via internet.
A treballat com a director d'art en estudis de disseny gràfic i agencies de publicitat com freelance, realitzant projectes que van desde portades de discos fins a campanyes de publicitat. Entre els clients per a els que ha treballat destaquen Google, Chevrolet, Seat-Belt, Nestlé NIDO / Strong Kids, Lego y Greenpeace entre altres.
El fet d'haver-lo escollit es que trobo interesant el fet de que transformi en surrealistes les situacions més cuotidiaanes que ens podem imaginar.
Jack Sachs - Exercici 1
JACK SACHS
Jack Sachs és un il·lustrador d'origen anglès. Sachs va començar a incloure les eines digitals a la seva feina degut a la pèrdua de mobilitat a la mà quan era estudiant de l'últim curs al Camberwell College of Art de Londres, on actualment resideix i treballa. Segons afirma a una entrevista a Juxtapoz Magazine, aprèn a utilitzar el software de manera autodidàctica a partir de vídeos a Youtube.
A part de la seva feina com a freelance, actualment treballa per a la productora londinenca Blinkink, especialitzada en animació.
Ha treballat, entre d'altres, per a Tate, Spotify, The New York Times, National Geographic, MTV, i-D Magazine, Converse, Zeit Magazine, BBC, Vice, Fox Network, etcètera.
Personalment, he triat Jack Sachs per l'ús que fa del software 3D en animacions i GIFS, especialment al projecte SHHH! per a la galeria TATE, en el qual barreja vídeo de l'espai del museu i les seves animacions en relació.
La pàgina de l'artista és http://www.jacksachs.co.uk/, i és pot consultar també el seu canal a Vimeo aquí i el seu Tumblr aquí.
Altra informació ha estat extreta del link següent:
https://www.juxtapoz.com/news/magazine/jack-sachs-artist-s-nightmare-leads-to-dancing-sandwich//
CYRIL ROLANDO
 |
| Be castaway into your arms, 2017 |
Cyril Rolando es un artista digital francés nacido el 6 de septiembre de 1984. Su nombre artístico es Aquasixio, según dice por la conjunción de su elemento y su número favoritos. Es cierto que a menudo aparece agua en las imágenes que produce, tratada con gran delicadeza y habilidad. Pero su técnica es solo uno de los motivos por los que he decidido hablar hoy sobre él. El modo en que convina elementos creando metáforas poéticas resulta muy potente. Incluso el tratamiento de la luz y los colores crea atmósferas absorventes que resultan muy comunicativas. Invitan a viajar a esos mundos de fantasía para acabar llegando a la introspección, a los paseos por nuestro mundo interno. Así pues, no me parece azaroso que su profesión sea la de psicólogo. Por otro lado también ha estado trabajando la crítica social como en Fashion Victim.
 |
| Fashion Victim, 2016 |
Declara
que sus mayores
influencias son Tim Burton y Hayao Miyazaki como delata su tratamiento
Le interesa también el surrealismo
y lo absurdo. En su página web explica que sus personajes son a menudo
niños
perdidos en busca de su verdad y que le intriga la evolución de las
sociedades.
 |
| Come september, 2015 |
 |
| Proceso creativo de la obra Katharsis, 2016 |
 |
| Hope, 2015 |
Christoph Niemann
D'origen alemà, decideix mudar-se a Nova York on començaria la seva carrera professional i on està actualment establert amb la seva família.
Els seu treball és extens i reconegut: ha escrit i il·lustrat llibres, ha creat una app per a mòvil anomenada petting zoo, ha dissenyat en diverses ocasions els famosos doodles de google, ha realitzat posters per al Moma, il·lustrat per al New York Times...
Però sobretot és conegut pe'l treball que realitza per al New Yorker, una prestigiosa revista que és caracteritza entre altres coses per les il·lustracions de les seves portades. Ha sigut l'encarregat de crear la primera portada en 360º, així com la primera portada en realitat virtual que presentava el butlletí.
New Yorker, 360º VR animation
Portada del New Yorker en 360º, en versió impresa
Per altra banda, l'ilustrador ha creat una pàgina d'instagram que ha nomenat com Sunday esketches.
En aquest conte, l'autor penja semanalment imatges que combinen objectes quotidians amb el dibuix,(el qual els treu de conetxt) formant una il·lustració original.
Exemple d'una de les il·lustracións de Sunday sketches
Com confesava a la sèrie "Abstract, de art of design", en la qual li dediquen el primer capítol, necessitava realitzar un projecte on ell fos el que posava les seves pròpies normes i on pugués esplaiar-se i experimentar sense cap tipus de pressió. I pressisament, aquest ha sigut un dels treballs en els que ha tingut més exit i més satisfactoris dels que ha realitzat. Possiblement perquè és el que ha arribat a més gent gràcies a les reds socials.
Enllaços d'interés:
Web de l'autor
Abstract the art of design (netflix)
JANE LONG
Jane Long, es una fotógrafa y artista australiana, que combina la fotografía y la fotomanipulación para crear imágenes ligeramente surrealistas que se sitúan en la línea entre la realidad y la fantasía.
Muestra de ello “Dancing with Costică”, serie en la que Long interviene fotografías históricas a blanco y negro captadas hace más de 50 años, para convertirlas en maravillosas y coloridas composiciones surrealistas. Etas fotografía fueron tomadas por el fotógrafo rumano Costică Acsinte -más conocido como Axinte- durante la I Guerra Mundial. Long se inspiró en el archivo de Axinte, para trabajar con la magia de photoshop y crear esta maravillosa serie.
Mediante la adición de color y la aplicación de elementos de fantasía a estos históricos negativos en placa de vidrio, Long logra crear una fusión de pasado y presente.
Su trabajo de transformación con color y detalles atípicos, ha generado polémica y detractores, ya que el público siente que no está bien cambiar las imágenes de personas que ella nunca conoció.
Completamente autodidacta, la artista trabaja con Photoshop des de 1994 . No obstante, recientemente ha profundizado más en la fotografia pura, concentrándose en un trabajo más conceptual. Aunque el arte digital, sigue siendo su pasión y forma parte de su trabajo.
Otros trabajos suyos son "Nasty little criters", "Aurora", "Instint de conservació", etc.
Aqui una muestra del proceso de sus fotomontajes en Photoshop:
Rhys Owens
Rhys Owens viu i treballa a Swansea, el seu estil
es lleugerament sinistre i es basa en la creació de personatges amb un toc
surrealista, centrats en els animals i d’inspiració urbana. És molt aficionat
al disseny de personatges i d’accessoris en pel·lícules i jocs. Això, des del
principi, va començar a influir en la seva obra. En concret, el ús intensiu d’accessoris l’ajuda
a desenvolupar els personatges per tal de dir qui són. Owens diu que vivim en una cultura urbana abundant i que l'ànima del seu art està recolzada per terabytes d'un núvol digital d'emmagatzematge.
He escollit aquest artista ja que les seves obres presenten una combinació d'animals i siniestrialitat que hem van cridar l'atenció des del primer moment. També trobo interessant que utilitzi tant aplicacions gràfiques com tècniques tradicionals per aconseguir textures més realistes.
Enllaços web: https://www.hiddenmoves.com/
https://www.xamou-art.com/artist-rhys-owens/
Alex Trochut
Diseñador gráfico, ilustrador y tipografo.
1981, Barcelona.
Estudió en la escuela superior de diseño Elisava, y aunque montó su primer estudio en su ciudad natal, Barcelona, más adelante se trasladó a Nueva York. La gran influencia que marcó que estudiara esta carrera fue su abuelo, Joan Trochut, un tipógrafo muy reconocido en el ámbito español en el s.XX.
Su trabajo es un conjunto basado en diferentes técnicas, junta diseño, ilustración y tipografía, lo que resulta en un estilo muy característico suyo, que a su vez es muy expresivo.
Según él explica, en su trabajo, leer y ver se fusionan , y la letra el dibujo pasan a formar parte de una expresión única.
En su trabajo refleja los diferentes estilos y formas que influencian o han influenciado su vida. Estos van desde iconos de la cultura pop, el street style, la música, etc. Gracias a estas influencias se ha podido adaptar a la perfección de las demandas de su clientes, entre los que encontramos Nike, Adidas, Rolling Stones, Katy Perry, la BBC y muchos más.
Su trabajo ha sido reconocido internacionalmente y ha sido galardonado con diferentes premios, y también se dedica a dar charlas para diferentes asociaciones.
Sus diseños suele hacerlos con el programa Freehand, preferiblemente en el ordenador utilizando un lápiz digital. Freehand es un programa de dibujo vectorial que incorpora texto, herramienta básica para cualquier diseñador.
TOMMY INGBERG
Tommy
Ingberg és un artista visual nascut
el 1980 al nord d’Estocolm,Suècia.
Va
començar a realitzar fotografies amb
només 15 anys, al aconseguir la
seva primera càmera, una Praktica amb
dos lents.
Posteriorment,
al anar adquirint pràctica i coneixements, Ingberg es va poder
permetre una càmera digital, on a partir d’aquí va començar a
desenvolupar el seu treball artístic.
Combina el seu treball fotogràfic i l’edició d’imatges digitals amb ordinador per acabar realitzant fotografies surrealistes minimalistes.
Realitza
imatges irreals, on toca temes com la naturalesa humana, els
sentiments i els pensaments.
En
moltes de les entrevistes, explica que la seva obra està basada en
fets personals però que cada espectador pot trobar-li un significat
propi.
Per
l’artista, el surrealisme consisteix en ‘l’explicació d’alguna
cosa abstracte que expressa el subconscient amb una imatge’.
Realitza
ell les seves pròpies imatges i a través de Photoshop acaba
d’editar-les com ell decideix. Utilitza el blanc i el negre a les
seves fotografies; algunes molt properes a l’artista surrealista
Rene Maggritte, com la pintura ‘the son of man’, un referent per
Ingberg; i d’altres com Warhol, Picasso o Miró.
Tot el seu treball es pot veure a la seva pàgina web, facebook,
500px o 1x.com.
Anish Kapoor
Anish Kapoor
 |
| Proposta pel UK Holocaust Memorial |
Aquesta és una proposta que concursa enguany (2017) per l'homenatge a l'holocaust rera l'edifici del Parlament de Londres, ens presenta el projecte en què s'observa l'us tant de programes digitals de fotomontatge (photoshop), com de creació de plànols i recreació de l'espai en 3D (autocad).
Es pot veure al vídeo i als esquemes presentats al concurs, així com les explicacions simbòliques dels elements que en formen part.
 |
| Esquema i fotomontatge de la ubicació de l'entrada |
Es pot veure al vídeo i als esquemes presentats al concurs, així com les explicacions simbòliques dels elements que en formen part.
He triat aquest autor per la potència hermenèutica de la seva obra i pel seu recorregut pel pensament emotiu humà representat en material o en colors que, en la seva aparent senzillesa em plantejen el discurs de la pròpia identitat. Cal notar que ha experimentat amb impressores 3D i d'altres tècniques.
I tot això ho fa, gràcies a la participació d'altres que l'ajuden a portar a terme el seus projectes i l'acompanyen en el desenvolupament d'eines tant matèriques com digitals.
web oficial de l'artista
Daito Manabe
Daito Manabe és considerat l'artista digital més important del nostre temps. Programador, dissenyador i DJ, desenvolupa diversos projectes educatius al MIT Media Lab als Estats Units i a l'A Fabrica de Benetton a Itàlia. L'artista afirma que li dóna/dona un ús a les tecnologies "d'una manera que no ho havia fet pas mai ningú o que tot just estava encara per començar". Una de les seves últimes creacions ha estat al Museu del moll Branly de París, on un robot anomenat Berenson té la peculiar tasca de jutjar les obres exposades. La "reflexió" d'aquest crític d'art prové de l'acumulació de dades registrades en una base a les reaccions de qui observaven les pintures i escultures. "La intel·ligència artificial ha començat a imitar el que fem les persones, com reconéixer les lletres, la posició de les cares o el contigut de les fotografies. Ja estan generant creacions molt característiques d'ells, coses que no se'ns ocorren a nosaltres a les persones" diu Manabe. Tansformar rostres humans en caixes de ritme, usar calçat esportiu com a mesclador d'àudio o dissenyar espectacles interactius en els que entrellaça el videomapping amb la dansa contemporània són alguns dels seus experiments.
De la mateixa manera que la invenció de la fotografia va provocar replantejar-se quina havia de ser la funció de la pintura, alliberant-la dels límits del mimetisme; l'obra de Daito Manabe, deixant de banda el poderós qüestionament que suscita, em desorienta, em perturba la seva concepció de l'art on les aplicacions digitals ja no són només una eina, sinó que esdevenen un subjecte en sí mateix. Aparentment. Tot i que l'artista estarà sempre darrere la cortina, si s'empodera la màquina i es deshumanitza la creació, se m'obre l'interrogant de quines serán les fronteres que trencaran els artistes aquest segle, en una época ja de per sí, ni tan sols líquida, sinó més aviat esfereïdorament vaporosa.
Enllaços web:
Captura de pantalla del vídeo "Nosaj Thing - Cold Stares ft. Chance The Rapper + The O'My's", any 2015.
ex.1
Marina Clemente
LAG
Exercici 1
Autor: Joan Fontcuberta
“(…)
Toda fotografía es una ficción que se presenta como verdadera. Contra lo que
nos han inculcado, contra lo que solemos pensar, la fotografía miente siempre,
miente por instinto, miente porque su naturaleza no le permite hacer otra cosa.
Pero lo importante no es esa mentira inevitable, lo importante es cómo la usa
el fotógrafo, a qué intenciones sirve. Lo importante, en suma, es el control
ejercido por el fotógrafo para imponer una dirección ética a su mentira. El
buen fotógrafo es el que miente bien la verdad (...)” (Fontcuberta, 1997)
L'obra de Joan Fontcuberta s'inscriu en una línia crítica de la concepció
de la
fotografia com a evidència de la realitat. Molts dels seus treballs versen
sobre
el "posar en dubte" la veritat que se li atorga a les imatges
fotogràfiques. Es
posiciona en una línia de qüestionament i dubte cap a la veracitat de la
imatge
fotogràfica. Ell atorga veracitat a
les seves obres de ficció mitjançant una conextualització que atorga
credibilitat –inclussió de les fotos en la premsa escrita, presentació dels
projectes en museus….- i acompanya les seves imatges d’una exhaustiva
documentació paralel·la, de tal manera que una mentida ben documentada pot
pasar a ser una veritat. Ell utilitza les noves tecnologies, pero tot hi això
abans de que aquestes existisin ell ja feia fotomontatges manualment en els
seus projectes personals. En un dels seus últims projectes “El mundo nace en
cada beso” es un projecte de fotomosaic. "La imatge del petó ha estat
creada gràcies a un programa informàtic gratuït i de codi obert, que selecciona
les fotografies per característiques de color i densitat", ha indicat
l'artista, que va reunir més de 6.000 imatges, a través de diferents
convocatòries públiques. Fontcuberta
ha comptat amb la col·laboració del ceramista Toni Cumella, que ha aplicat la
versió actual d'un procés de foto ceràmica, inventat a la segona meitat del
segle XIX per l'investigador i fotògraf francés Alphonse Poitevin. "El
resultat és la imatge més resistent que existeix, capaç de suportar les
condicions climàtiques més adverses, els grafits i altres vandalismes", va
assegurar l'artista.
El·lecció del autor:
Aquest autor, Joan Fontcuberta, que
ja coneixia, l’he escollit perquè els seus projectes em semblen interesants ja
que utilitza les noves tecnologies jugant amb la realitat i la ficció, d’una
manera que de vegades es difícil diferenciar el que és realitat del que no ho és.
Té molts projectes ja que en lloc de repetir el mateix sempre pensa en nous
projectes per a elaborar.
Enllaços al seu treball:
projecte Sputnik 1997
El mundo nace en cada beso
Suscribirse a:
Entradas (Atom)