Mostrando entradas con la etiqueta exercici1. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta exercici1. Mostrar todas las entradas
martes, 14 de marzo de 2017
martes, 7 de marzo de 2017
Martín De Pascuale
Martin de Pasquale és un dissenyador gràfic nascut a Buenos Aires el 1988, que crea imatges surrealistes mitjançant una càmara, l'eina del Photoshop y la seva gran imaginació.
Martín va tenir una formació artistica tradicional, però amb el temps va decidir canviar les tècniques tradicionals per les digitals.
Amb la seva primera càmera també van venir de la mà les primeres edicions digitals.
Ell mateix defineix les seves obres com l'expressió gràfica d'una ment torçada. Totes les imatges que crea, son extretes de situacions cuotidianes, pero amb tocs delirants i un xic d'humor.
Martín De Pasquale intenta expressar a través de la manipulació fotogràfica tot alló que imagina.
El procès s'inicia amb un concepte impossible que surgeix a partir d'un pensament divertit.
Es planteja la situació i realitza les fotografies tenint en compte els elements que afeguirà posteriorment de manera digital. En la edició també incompora ombra, textura, realitza qualsevol tipus de manipulació per a conseguir la imagen desitjada.
Martín De Pasquale te un bloc de notes on apunta totes les idees, pensaments o qualsevol referencia que pugui fer servir en un futur per les seves obres. Alimenta la seva creativitat a través de la lectura i mitjançant la visualització de traballs de diferents artistes i fotografs via internet.
A treballat com a director d'art en estudis de disseny gràfic i agencies de publicitat com freelance, realitzant projectes que van desde portades de discos fins a campanyes de publicitat. Entre els clients per a els que ha treballat destaquen Google, Chevrolet, Seat-Belt, Nestlé NIDO / Strong Kids, Lego y Greenpeace entre altres.
El fet d'haver-lo escollit es que trobo interesant el fet de que transformi en surrealistes les situacions més cuotidiaanes que ens podem imaginar.
Jack Sachs - Exercici 1
JACK SACHS
Jack Sachs és un il·lustrador d'origen anglès. Sachs va començar a incloure les eines digitals a la seva feina degut a la pèrdua de mobilitat a la mà quan era estudiant de l'últim curs al Camberwell College of Art de Londres, on actualment resideix i treballa. Segons afirma a una entrevista a Juxtapoz Magazine, aprèn a utilitzar el software de manera autodidàctica a partir de vídeos a Youtube.
A part de la seva feina com a freelance, actualment treballa per a la productora londinenca Blinkink, especialitzada en animació.
Ha treballat, entre d'altres, per a Tate, Spotify, The New York Times, National Geographic, MTV, i-D Magazine, Converse, Zeit Magazine, BBC, Vice, Fox Network, etcètera.
Personalment, he triat Jack Sachs per l'ús que fa del software 3D en animacions i GIFS, especialment al projecte SHHH! per a la galeria TATE, en el qual barreja vídeo de l'espai del museu i les seves animacions en relació.
La pàgina de l'artista és http://www.jacksachs.co.uk/, i és pot consultar també el seu canal a Vimeo aquí i el seu Tumblr aquí.
Altra informació ha estat extreta del link següent:
https://www.juxtapoz.com/news/magazine/jack-sachs-artist-s-nightmare-leads-to-dancing-sandwich//
CYRIL ROLANDO
 |
| Be castaway into your arms, 2017 |
Cyril Rolando es un artista digital francés nacido el 6 de septiembre de 1984. Su nombre artístico es Aquasixio, según dice por la conjunción de su elemento y su número favoritos. Es cierto que a menudo aparece agua en las imágenes que produce, tratada con gran delicadeza y habilidad. Pero su técnica es solo uno de los motivos por los que he decidido hablar hoy sobre él. El modo en que convina elementos creando metáforas poéticas resulta muy potente. Incluso el tratamiento de la luz y los colores crea atmósferas absorventes que resultan muy comunicativas. Invitan a viajar a esos mundos de fantasía para acabar llegando a la introspección, a los paseos por nuestro mundo interno. Así pues, no me parece azaroso que su profesión sea la de psicólogo. Por otro lado también ha estado trabajando la crítica social como en Fashion Victim.
 |
| Fashion Victim, 2016 |
Declara
que sus mayores
influencias son Tim Burton y Hayao Miyazaki como delata su tratamiento
Le interesa también el surrealismo
y lo absurdo. En su página web explica que sus personajes son a menudo
niños
perdidos en busca de su verdad y que le intriga la evolución de las
sociedades.
 |
| Come september, 2015 |
 |
| Proceso creativo de la obra Katharsis, 2016 |
 |
| Hope, 2015 |
Christoph Niemann
D'origen alemà, decideix mudar-se a Nova York on començaria la seva carrera professional i on està actualment establert amb la seva família.
Els seu treball és extens i reconegut: ha escrit i il·lustrat llibres, ha creat una app per a mòvil anomenada petting zoo, ha dissenyat en diverses ocasions els famosos doodles de google, ha realitzat posters per al Moma, il·lustrat per al New York Times...
Però sobretot és conegut pe'l treball que realitza per al New Yorker, una prestigiosa revista que és caracteritza entre altres coses per les il·lustracions de les seves portades. Ha sigut l'encarregat de crear la primera portada en 360º, així com la primera portada en realitat virtual que presentava el butlletí.
New Yorker, 360º VR animation
Portada del New Yorker en 360º, en versió impresa
Per altra banda, l'ilustrador ha creat una pàgina d'instagram que ha nomenat com Sunday esketches.
En aquest conte, l'autor penja semanalment imatges que combinen objectes quotidians amb el dibuix,(el qual els treu de conetxt) formant una il·lustració original.
Exemple d'una de les il·lustracións de Sunday sketches
Com confesava a la sèrie "Abstract, de art of design", en la qual li dediquen el primer capítol, necessitava realitzar un projecte on ell fos el que posava les seves pròpies normes i on pugués esplaiar-se i experimentar sense cap tipus de pressió. I pressisament, aquest ha sigut un dels treballs en els que ha tingut més exit i més satisfactoris dels que ha realitzat. Possiblement perquè és el que ha arribat a més gent gràcies a les reds socials.
Enllaços d'interés:
Web de l'autor
Abstract the art of design (netflix)
Alex Trochut
Diseñador gráfico, ilustrador y tipografo.
1981, Barcelona.
Estudió en la escuela superior de diseño Elisava, y aunque montó su primer estudio en su ciudad natal, Barcelona, más adelante se trasladó a Nueva York. La gran influencia que marcó que estudiara esta carrera fue su abuelo, Joan Trochut, un tipógrafo muy reconocido en el ámbito español en el s.XX.
Su trabajo es un conjunto basado en diferentes técnicas, junta diseño, ilustración y tipografía, lo que resulta en un estilo muy característico suyo, que a su vez es muy expresivo.
Según él explica, en su trabajo, leer y ver se fusionan , y la letra el dibujo pasan a formar parte de una expresión única.
En su trabajo refleja los diferentes estilos y formas que influencian o han influenciado su vida. Estos van desde iconos de la cultura pop, el street style, la música, etc. Gracias a estas influencias se ha podido adaptar a la perfección de las demandas de su clientes, entre los que encontramos Nike, Adidas, Rolling Stones, Katy Perry, la BBC y muchos más.
Su trabajo ha sido reconocido internacionalmente y ha sido galardonado con diferentes premios, y también se dedica a dar charlas para diferentes asociaciones.
Sus diseños suele hacerlos con el programa Freehand, preferiblemente en el ordenador utilizando un lápiz digital. Freehand es un programa de dibujo vectorial que incorpora texto, herramienta básica para cualquier diseñador.
TOMMY INGBERG
Tommy
Ingberg és un artista visual nascut
el 1980 al nord d’Estocolm,Suècia.
Va
començar a realitzar fotografies amb
només 15 anys, al aconseguir la
seva primera càmera, una Praktica amb
dos lents.
Posteriorment,
al anar adquirint pràctica i coneixements, Ingberg es va poder
permetre una càmera digital, on a partir d’aquí va començar a
desenvolupar el seu treball artístic.
Combina el seu treball fotogràfic i l’edició d’imatges digitals amb ordinador per acabar realitzant fotografies surrealistes minimalistes.
Realitza
imatges irreals, on toca temes com la naturalesa humana, els
sentiments i els pensaments.
En
moltes de les entrevistes, explica que la seva obra està basada en
fets personals però que cada espectador pot trobar-li un significat
propi.
Per
l’artista, el surrealisme consisteix en ‘l’explicació d’alguna
cosa abstracte que expressa el subconscient amb una imatge’.
Realitza
ell les seves pròpies imatges i a través de Photoshop acaba
d’editar-les com ell decideix. Utilitza el blanc i el negre a les
seves fotografies; algunes molt properes a l’artista surrealista
Rene Maggritte, com la pintura ‘the son of man’, un referent per
Ingberg; i d’altres com Warhol, Picasso o Miró.
Tot el seu treball es pot veure a la seva pàgina web, facebook,
500px o 1x.com.
Anish Kapoor
Anish Kapoor
 |
| Proposta pel UK Holocaust Memorial |
Aquesta és una proposta que concursa enguany (2017) per l'homenatge a l'holocaust rera l'edifici del Parlament de Londres, ens presenta el projecte en què s'observa l'us tant de programes digitals de fotomontatge (photoshop), com de creació de plànols i recreació de l'espai en 3D (autocad).
Es pot veure al vídeo i als esquemes presentats al concurs, així com les explicacions simbòliques dels elements que en formen part.
 |
| Esquema i fotomontatge de la ubicació de l'entrada |
Es pot veure al vídeo i als esquemes presentats al concurs, així com les explicacions simbòliques dels elements que en formen part.
He triat aquest autor per la potència hermenèutica de la seva obra i pel seu recorregut pel pensament emotiu humà representat en material o en colors que, en la seva aparent senzillesa em plantejen el discurs de la pròpia identitat. Cal notar que ha experimentat amb impressores 3D i d'altres tècniques.
I tot això ho fa, gràcies a la participació d'altres que l'ajuden a portar a terme el seus projectes i l'acompanyen en el desenvolupament d'eines tant matèriques com digitals.
web oficial de l'artista
Daito Manabe
Daito Manabe és considerat l'artista digital més important del nostre temps. Programador, dissenyador i DJ, desenvolupa diversos projectes educatius al MIT Media Lab als Estats Units i a l'A Fabrica de Benetton a Itàlia. L'artista afirma que li dóna/dona un ús a les tecnologies "d'una manera que no ho havia fet pas mai ningú o que tot just estava encara per començar". Una de les seves últimes creacions ha estat al Museu del moll Branly de París, on un robot anomenat Berenson té la peculiar tasca de jutjar les obres exposades. La "reflexió" d'aquest crític d'art prové de l'acumulació de dades registrades en una base a les reaccions de qui observaven les pintures i escultures. "La intel·ligència artificial ha començat a imitar el que fem les persones, com reconéixer les lletres, la posició de les cares o el contigut de les fotografies. Ja estan generant creacions molt característiques d'ells, coses que no se'ns ocorren a nosaltres a les persones" diu Manabe. Tansformar rostres humans en caixes de ritme, usar calçat esportiu com a mesclador d'àudio o dissenyar espectacles interactius en els que entrellaça el videomapping amb la dansa contemporània són alguns dels seus experiments.
De la mateixa manera que la invenció de la fotografia va provocar replantejar-se quina havia de ser la funció de la pintura, alliberant-la dels límits del mimetisme; l'obra de Daito Manabe, deixant de banda el poderós qüestionament que suscita, em desorienta, em perturba la seva concepció de l'art on les aplicacions digitals ja no són només una eina, sinó que esdevenen un subjecte en sí mateix. Aparentment. Tot i que l'artista estarà sempre darrere la cortina, si s'empodera la màquina i es deshumanitza la creació, se m'obre l'interrogant de quines serán les fronteres que trencaran els artistes aquest segle, en una época ja de per sí, ni tan sols líquida, sinó més aviat esfereïdorament vaporosa.
Enllaços web:
Captura de pantalla del vídeo "Nosaj Thing - Cold Stares ft. Chance The Rapper + The O'My's", any 2015.
ex.1
Marina Clemente
LAG
Exercici 1
Autor: Joan Fontcuberta
“(…)
Toda fotografía es una ficción que se presenta como verdadera. Contra lo que
nos han inculcado, contra lo que solemos pensar, la fotografía miente siempre,
miente por instinto, miente porque su naturaleza no le permite hacer otra cosa.
Pero lo importante no es esa mentira inevitable, lo importante es cómo la usa
el fotógrafo, a qué intenciones sirve. Lo importante, en suma, es el control
ejercido por el fotógrafo para imponer una dirección ética a su mentira. El
buen fotógrafo es el que miente bien la verdad (...)” (Fontcuberta, 1997)
L'obra de Joan Fontcuberta s'inscriu en una línia crítica de la concepció
de la
fotografia com a evidència de la realitat. Molts dels seus treballs versen
sobre
el "posar en dubte" la veritat que se li atorga a les imatges
fotogràfiques. Es
posiciona en una línia de qüestionament i dubte cap a la veracitat de la
imatge
fotogràfica. Ell atorga veracitat a
les seves obres de ficció mitjançant una conextualització que atorga
credibilitat –inclussió de les fotos en la premsa escrita, presentació dels
projectes en museus….- i acompanya les seves imatges d’una exhaustiva
documentació paralel·la, de tal manera que una mentida ben documentada pot
pasar a ser una veritat. Ell utilitza les noves tecnologies, pero tot hi això
abans de que aquestes existisin ell ja feia fotomontatges manualment en els
seus projectes personals. En un dels seus últims projectes “El mundo nace en
cada beso” es un projecte de fotomosaic. "La imatge del petó ha estat
creada gràcies a un programa informàtic gratuït i de codi obert, que selecciona
les fotografies per característiques de color i densitat", ha indicat
l'artista, que va reunir més de 6.000 imatges, a través de diferents
convocatòries públiques. Fontcuberta
ha comptat amb la col·laboració del ceramista Toni Cumella, que ha aplicat la
versió actual d'un procés de foto ceràmica, inventat a la segona meitat del
segle XIX per l'investigador i fotògraf francés Alphonse Poitevin. "El
resultat és la imatge més resistent que existeix, capaç de suportar les
condicions climàtiques més adverses, els grafits i altres vandalismes", va
assegurar l'artista.
El·lecció del autor:
Aquest autor, Joan Fontcuberta, que
ja coneixia, l’he escollit perquè els seus projectes em semblen interesants ja
que utilitza les noves tecnologies jugant amb la realitat i la ficció, d’una
manera que de vegades es difícil diferenciar el que és realitat del que no ho és.
Té molts projectes ja que en lloc de repetir el mateix sempre pensa en nous
projectes per a elaborar.
Enllaços al seu treball:
projecte Sputnik 1997
El mundo nace en cada beso
lunes, 6 de marzo de 2017
Karen Knorr
«La fotografía, para mí, es una metodología visual que me permite comprender y aprender acerca del mundo que me rodea. Toda la obra que he hecho tiene en cuenta la cultura de las bellas artes y sus relaciones con el poder. Hay efectos positivos y negativos en la forma como el poder se entrelaza con el arte, y usa la estética para legitimar su narrativa.»
Karen Knorr es una fotógrafa
anglo-americana (nacida en 1954 en Frankfurt, Alemania, y residente en
Inglaterra) que ha desarrollado un diálogo crítico y lúdico con la fotografía, mezclando
en su trabajo el arte conceptual, la cultura visual y el feminismo, con temas
que van desde la investigación de los valores patriarcales de las clases altas
inglesas, a abordar el papel de los animales y de su representación en el arte.
Sus fotografías satisfacen
muchos de los requisitos de la fotografía tradicional al abordar el aspecto
superficial de una especie o lugar, pero luego se trasladan a un espacio
paradójico donde comienzan a cuestionar los supuestos claros de contenido de la
imagen. Su proyecto fotográfico obtiene un resultado final de las imágenes
fieles a los cánones metódicos de la fotografía de arquitectura, con cámaras de
gran formato y estructura flexible, que posibilita descentramientos ópticos que
corrigen las fugas y la perspectiva y que dan una calidad de detalle
extraordinaria. Los interiores son laboriosamente fotografiados con una cámara
Sinar P3 analógica de gran formato,
escaneando posteriormente los positivos o negativos, convirtiéndolos en
imágenes digitales de alta resolución. Los animales vivos son insertados en
los sitios arquitectónicos, a modo de ilustración, combinando la composición y la manipulación de imágenes a través de photoshop, recurriendo al foto-montaje, que desdibuja los límites entre la realidad y la ilusión. Knorr utiliza así, la
tecnología digital para mezclar lo digital con lo analógico.
He escogido a esta artista porque primeramente me ha impactado visualmente su trabajo, tan limpio y tan delicado, como si se tratara de una ilustración muy minuciosa. Al buscar más información he descubierto que trabaja tanto con la fotografía analógica como con la digital, aspecto que me ha parecido muy interesante y es lo que me ha dado pie a hacer el ejercicio sobre su obra, interesada tanto en como toma las fotos y en como las combina entre si para que den este resultado tan singular y detallista.
 |
| Lesdoux reception (Fables) |
 |
| Corridor (Fables) |
DAVID CARSON
David Carson nació en Texas,
cuatro años más tarde se mudó a Nueva York. En 1980 tuvo su primer contacto con
el diseño gráfico en un curso en la
Universidad de Arizona.
Dirigió
artísticamente varias revistas de musica, monopatines y surf durante los 80,
siendo la más conocida Ray Gun (1992-1995), con la que captó la atención
alrededor del mundo.
Carson también realiza un uso transgresor de la portada, ya que esta considerado como el escaparate de la revista y sirve para llamar la atencón del comprador, por esta razón las portadas cambian de estilo en cada número de la revista y parecen completamente distintas.
Carson también realiza un uso transgresor de la portada, ya que esta considerado como el escaparate de la revista y sirve para llamar la atencón del comprador, por esta razón las portadas cambian de estilo en cada número de la revista y parecen completamente distintas.
Sus diseños se hicieron
característicos por el uso de imágenes fracturadas o distorsionadas, lo que les
hacía casi ilegibles, algo muy característico de las vanguardias.
Efectivamente, sus aforismos en "The end of print"
cuestionaban el rol de la tipografía en la emergente era del diseño digital, en
la linea del 'New Wave' californiano y coincidiendo con los experimentos de la
Academia de Arte de Crambrook
En 1983, empezó a
experimentar con el diseño gráfico y se encontró inmerso en la bohemia y
artística cultura del sur de California. A finales de los 80, había desarrollado
su característico estilo, usando una tipografía "sucia" y con
técnicas fotográficas no muy conocidas. Más tarde, sería reconocido como el
"padre del grunge".
Carson se convirtió en
director artístico de la revista Transworld Magazine y editor de la revista
Surfer magazine (y más tarde de Surfers Journal. Aunque sólo se produjeron seis
ediciones, ésto permitió a Carson impactar por primera vez en el mundo del
diseño gráfico y la tipografía.
Pronto fue contratado por el
editor Marvin Scott Jarrett para diseñar Ray Gun, una revista sobre música y
estilos de vida de tirada internacional. Su trabajo en esta revista le hizo muy
conocido alrededor del mundo, y en 1995 fundó su propio estudio.
Sus diseños se alejan del
centro, prefiriendo así la tensión de las esquinas y de los márgenes, espacios
que suelen estar siempre vacíos. Juega con los espacios en blanco como un
elemento más en sus composiciones para aportar carga emotiva.
En sus obras, el texto
aparece en sus composiciones como un elemento vital, por eso, David Carson esta
considerado uno de los grandes genios de la tipografía.
En sus composiciones podemos
encontrar el uso de la fotografía de diversas formas: collages, yuxtaposicion
de fotos, fotografías desenfocadas que suelen servir como fondo cromático,
fotos al revés, etc.
Su principal herramienta de
trabajo es el QuarkXPress, es un programa de diseño gráfico con interfaz gráfica
WYSIWYG. Este programa ofrece sincronización de capas, múltiples niveles de
deshacer, XML, HTML y capacidad de generar PDFs
He elegido este autor porque veo muy interesante su trabajo, lo que pretende transmitir al lector en sus obras y por el uso que le da a las aplicaciones gráficas como una forma de diseño y de arte en varias portadas de revistas.
Enlaces web:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)